dimarts, 19 de febrer de 2019

Quins nervis!

De camí al Gato Verde discutíem sobre qui parlaria a l'entrar i què diríem. Els nervis ens consumien. 

En arribar ens van oferir berenar, però ja portàvem una taronja. Un dels usuaris ens va portar uns coberts i un plat, per menjar còmodament, però no ho estàvem, ens sentíem observades i vergonyoses, ja que ens miraven mentre menjàvem.

Vam estar esperant que arribés un camió per descarregar, estàvem molt confoses. 
Seguidament vam passar a fer pots de xuxes, i de tant en tant, algunes  queien accidentalment a les nostres boques.

Com no teníem pressa, ens vam quedar una estona més amb ells per ajudar-los a recollir tot. No ens esperàvem aquest tipus d'activitats, però va ser tan divertit i entretingut que l'estància sen's va passar volant.

P.D.: Ens van oferir uns croissants boníssims!



Comencem el teatre

Quedava una hora estàvem nerviosos, no sabíem com ens tractarien i com eren, però sí sabíem que ens tractarien de la millor manera.

A l'arribar allà vam conèixer a tots els usuaris, però al principi estàvem insegurs. A poc a poc ens vam començar a obrir tots, i els vam conèixer a tots. Ens vam adonar que tots tenien alguna conversa amb nosaltres.

Vam fer una sèrie d'activitats amb els usuaris, com activitats de coneixement i el joc de la cadira.

Va ser molt interessant, i divertit, esperem que les properes vegades ens ho passem igual de bé.

















































































dimarts, 12 de febrer de 2019

Una nova experiència

Avui al aixecar-me em va donar molta mandra d'anar al col·legi, però vaig enrecordar-me que avui em tocava anar a APADIS amb les meves companyes, per experimentar una nova experiència i conèixer a molta gent nova.

A l'arribar a APADIS, primer ens va obrir la porta l'Oriol, que és un usuari, i ens va portar fins on estava l'Èrik, que és el monitor. L'Èrik ens va mostrar totes les sales on faríem les nostres activitats.

En teoría ens tocava fer manualitats, però vam fer jocs de taula, a l'hora que anàvem coneixent-los personalment.

En conclusió ens va agradar molt l'experiència, més del que ens esperàvem.

El primer contacte amb apadis

El primer dia que vam arribar em va obrir la porta l'Oriol, un usuari d'Apadis, que és molt amable i  em va convidar a entrar a la sala on feiem les activitats. Allà estaven tots els usuaris i vam jugar una estona al futbolí amb ells. Seguidament vam preparar uns entrepans de Nutella que estaven molt bons i ens ho vam menjar. Després vam jugar al "gestos" que és un joc molt divertit i després vam marxar-nos cap a casa.


                                                   








El nostre primer dia a handbol.





El dilluns passat dia 14 de gener vam anar per primer cop a APADIS, una associació que  tracta amb nois i noies amb discapacitats.

Quan vam arribar allà ens va obrir la porta una noia que no sabíem qui era. Un cop a dins, vam passar a una sala on hi havia un espai de jocs. 

Uns 10 minuts després van venir 2 nois caminant amb una motxilla per acompanyar-nos al IES Lauro on es fa l'handbol. Un cop allà va arribar l'entrenador al cap de 5 minuts, ens vam presentar i vam començar a entrenar. 

L'exercici que ens va agradar va ser el d´intentar marcar gol al porter, al final de l'entrenament vam fer un estiraments i per últim vam fer un crit.

Nosaltres esperem que els nois i noies de handbol, aquest any guanyin la lliga, sabem de sobres que poden fer-ho tenen tots els nostres ànims.




divendres, 5 de maig de 2017

Dimecres: Manualitats

El primer dia que la Marina i jo vam anar a APADIS va ser un dimecres 9 de gener. Davant de nosaltres s'alçava un edifici que ens causava molt de respecte però que, tot i així, estàvem segures que al seu interior ens esperava un món ple d'amor i d'estima. Així que vam ser valentes, i vam entrar. Al principi no parlàvem gairebé amb ningú, doncs ens feia molta vergonya, però, un cop la Vero va aparèixer, vàrem tenir una guia. Aviat tinguérem feina per endavant i usuaris per conèixer, de manera que no vam trigar molt en començar a ajudar en la nostre tasca, que era les manualitats, en aquell cas, amb fang. I així va passar l'hora, amb nosaltres ajudant i gaudint de fer uns gots, o bé... el que va sortir.

El segon cop que vam anar va ser pràcticament el mateix, amb la diferència que aquesta vegada interactuàvem més amb la gent, i cada cop sortíem més de la nostre zona de confort i vergonya. Va ser una petita fita per nosaltres, i esperem aconseguir-ne més amb el pas del temps.




dilluns, 13 de febrer de 2017

Dijous: Gato verde


Alguns de nosaltres ja no estem en el Gato Verde però també ens agradaría comentar sobre la nostra experiència:

La nostra primera impressió al entrar va ser molt bona, vam veure que hi havia molta il·luminació.
De seguida ens vam incorporar i vam presentar-nos a els que estaven al Gato mentre que alguns 
usuaris anaven arrivant, quant ja havien arrivat tots la Lourdes ens va fer un petit "tour" per les instal·lacións del Gato, ens va ensenyar el soterrani on es guardaven totes les decoracions..., ens 
va agradar molt ajudar a parar i decorar taules, ajudar a decorar el Gato com París i sens dubte
 poder conèixer a alguns usuaris de APADIS com: L'Esteve, el Francisco, l'Alícia... Les hores se'ns 
van passar volant i quan ens vam anar del Gato vam pensar que haviem ajudat molt aquella tarda 
i que ens ho vam passar molt bé.
Els que es queden al Gato están desitjant tornar al per ajudar i saver quin tema tocará per decorar el Gato la setmana que be!!!