L'últim dia de Handbol

Tot el que hem estat fent ha estat molt emocionant perquè hem conegut a gent nova i persones molt gracioses i maques. Nosaltres hem après molt d'aquesta activitat, perquè aquestes persones són igual a nosaltres. 

El que vam fer l'últim dia que és posar-nos a jugar a Handbol amb persones que no coneixíem, però hem estat jugant molt bé l'últim dia que vam estar allà i ho vam passar molt bé. 

Gràcies per aquesta activitat i per fer amics que no coneixíem. La millor activitat que hem fet. Us estimem i us desitgem moltíssima sort perquè guanyeu la final i quedeu primers amb l'esforç que li poseu al handbol.

Últim dia d'APADIS

El dilluns per la tarda, concretament el dia 27 de maig, va ser per nosaltres un dia molt trist ja que era l'últim dia abans de la festa final d'APADIS.

Vam estar fent un concurs d'informatica. A l'acabar la Irene, una noia molt alegra, ens va donar llaminadures dins d'un pot de vidre i finalment ens vam fer tots junts una foto on estàvem molt contents,  però  amb certa pena perquè no ens tornarem a veure.

.

Quina pena, ja marxem!

El passat dijous 30 de maig vam anar al Gato Verde com el nostre últim dia.

Quan vam arribar estàvem molt tristes perquè no volíem que s'acabés, ha estat una experiència nova per nosaltres que ens ha resultat molt agradable. Durant tot el període d'estada, hem realitzat activitats molt diferents però molt divertides cadascuna d'elles, i això ens ha fet crear un sentiment d'agraïment per tot el temps que ens han dedicat i l'atenció que ens han tingut.

En el nostre últim dia, no hi havia molta cosa a fer, per tant ens vam oferir a ajudar en el que fes falta i vam haver de realitzar l'inventari de tots els productes, begudes i aliments que es podien trobar a l'establiment. Va ser una feina molt esgotadora, ja que hi havia  molta quantitat de productes per anotar. Seguidament vam començar a construir un hortet petit per les espècies necessàries per cuinar a la cuina. No teníem cap mena d'eina, però amb una mica d'esforç ho vam aconseguir.

I per últim, ens van fer un petit detall a l'hora de marxar, cadascuna de nosaltres va obtenir un peluix molt cuqui i un pot amb xuxes.

Esperem poder tornar a repetir l'experiència una segona vegada.

Finalitzem el teatre

La nostra experiència a Apadis ha estat molt positiva, perquè hem passat moltes hores amb ells i totes han estat increïbles. Tots els dies que hem passat junts hem compartit diferents moments i riures. Ens ho hem passat molt millor del que pensàvem; hem après que no hem de discriminar a les persones per com són o per com creiem que són, perquè els usuaris d'Apadis son tan capaços com nosaltres.

L'últim dia, quan vam arribar, es van posar molt contents; vam veure una pel·lícula tots junts i menjant crispetes. Abans de marxar ens van donar un regal i ens vam acomiadar amb abraçades.

QUÈ ENS AGRADA D’APADIS?

Ara que ens motivava més anar a Apadis, s'ha acabat. Per què ens motivava anar-hi? Doncs perquè els usuaris eren molt amables, simpàtics, carinyosos, divertits, quan estàvem amb ells ens ho passàvem molt bé, fèiem diverses activitats molt xules... Vam passar molt bons moments amb ells i elles. L’espai sempre estava en condicions, ens tractàvem molt bé i amb molt de respecte. El més important és que són persones molt úniques. També ens van fer veure les coses des d'un altre punt de vista, i hem après a saber relacionar-nos entre nosaltres ja que tots som diferents.

L’últim dia va ser molt divertit, ja que vam fer moltes activitats relacionades amb la comunicació amb gestos i parlant. Un d’ells era el joc del telèfon i un altre era de dibuixar en l’esquena de l’altre i que l’altre l’endevini. Finalment ens van donar llaminadures i ens vam acomiadar de tots i totes emportant-nos una gran experiència.

Apadis, la millor experiència

Apadis ha anat bastant bé, hem passat temps amb els usuaris de cuina i jocs de taula. Els hem ajudat quan ho necessitaven i els hi hem fet companyia. Hem anat els dies que tocaven per poder-los ajudar, però no tots hem anat sempre cada dia que ens tocava. 

Els usuaris d'Apadis són molt divertits, sobretot quan juguem algun joc de taula.

L'últim dia vam fer galetes amb xocolata. A l'últim moment ens van fer un comiat donant-nos un pot ple de llaminadures que també tenia un clauer en forma de cor que posava Apadis, i a part d'aquell detall, també ens van donar unes galetes de xocolata que van fer els usuaris amb una mica de la nostra ajuda, que van quedar molt bones.

En conclusió, tot aquest temps que hem estat a Apadis ens ho hem passat molt bé i ha estat tota una experiència per nosaltres.

Quins nervis!

De camí al Gato Verde discutíem sobre qui parlaria a l'entrar i què diríem. Els nervis ens consumien. 

En arribar ens van oferir berenar, però ja portàvem una taronja. Un dels usuaris ens va portar uns coberts i un plat, per menjar còmodament, però no ho estàvem, ens sentíem observades i vergonyoses, ja que ens miraven mentre menjàvem.

Vam estar esperant que arribés un camió per descarregar, estàvem molt confoses. 

Seguidament vam passar a fer pots de xuxes, i de tant en tant, algunes  queien accidentalment a les nostres boques.

Com no teníem pressa, ens vam quedar una estona més amb ells per ajudar-los a recollir tot. No ens esperàvem aquest tipus d'activitats, però va ser tan divertit i entretingut que l'estància sen's va passar volant.

P.D.: Ens van oferir uns croissants boníssims!

Comencem el teatre

Quedava una hora estàvem nerviosos, no sabíem com ens tractarien i com eren, però sí sabíem que ens tractarien de la millor manera.

A l'arribar allà vam conèixer a tots els usuaris, però al principi estàvem insegurs. A poc a poc ens vam començar a obrir tots, i els vam conèixer a tots. Ens vam adonar que tots tenien alguna conversa amb nosaltres.

Vam fer una sèrie d'activitats amb els usuaris, com activitats de coneixement i el joc de la cadira.

Va ser molt interessant, i divertit, esperem que les properes vegades ens ho passem igual de bé.

Una nova experiència

Avui al aixecar-me em va donar molta mandra d'anar al col·legi, però vaig enrecordar-me que avui em tocava anar a APADIS amb les meves companyes, per experimentar una nova experiència i conèixer a molta gent nova.

A l'arribar a APADIS, primer ens va obrir la porta l'Oriol, que és un usuari, i ens va portar fins on estava l'Èrik, que és el monitor. L'Èrik ens va mostrar totes les sales on faríem les nostres activitats.

En teoría ens tocava fer manualitats, però vam fer jocs de taula, a l'hora que anàvem coneixent-los personalment.

En conclusió ens va agradar molt l'experiència, més del que ens esperàvem.

El primer contacte amb apadis

El primer dia que vam arribar em va obrir la porta l'Oriol, un usuari d'Apadis, que és molt amable i  em va convidar a entrar a la sala on feiem les activitats. Allà estaven tots els usuaris i vam jugar una estona al futbolí amb ells. Seguidament vam preparar uns entrepans de Nutella que estaven molt bons i ens ho vam menjar. Després vam jugar al "gestos" que és un joc molt divertit i després vam marxar-nos cap a casa.

                                                   

El nostre primer dia a handbol.

El dilluns passat dia 14 de gener vam anar per primer cop a APADIS, una associació que  tracta amb nois i noies amb discapacitats.

Quan vam arribar allà ens va obrir la porta una noia que no sabíem qui era. Un cop a dins, vam passar a una sala on hi havia un espai de jocs. 

Uns 10 minuts després van venir 2 nois caminant amb una motxilla per acompanyar-nos al IES Lauro on es fa l'handbol. Un cop allà va arribar l'entrenador al cap de 5 minuts, ens vam presentar i vam començar a entrenar. 

L'exercici que ens va agradar va ser el d´intentar marcar gol al porter, al final de l'entrenament vam fer un estiraments i per últim vam fer un crit.

Nosaltres esperem que els nois i noies de handbol, aquest any guanyin la lliga, sabem de sobres que poden fer-ho tenen tots els nostres ànims.