divendres, 18 de març del 2016

Una experiència per llepar-se els dits!

Cinc vegades aquest trimestre col·laborant amb APADIS! Hem fet de tot, des de ajudar al Gato, decorar-lo per les nits temàtiques, aprendre a organitzar-lo fins a sentir que en formem part, una gran forma d’entrar al món laboral. També hem après a treballar amb grans persones que ens han ajudat a integrar-nos en aquest meravellós projecte, amb elles hem viatjat a l’Índia, a Grècia i a França, on hem descobert diversos tipus de menjars tradicionals a partir de la seva cultura i estil de vida.

Hem passat molt bones estones amb els usuaris i voluntaris d’APADIS, compartint partides de futbolí i converses als sofàs. Ens ho hem passat genial filosofant sobre la vida i diferents temes, que anaven sortint a mida que passava el temps i allargàvem la conversa. Tot això ens ha vingut perfecte, perquè APADIS ens ha ajudat a conèixer-nos millor a nosaltres mateixos i als nostres companys, tan de l’escola com del centre. 

Aquest projecte no acaba aquí, encara falta tot un trimestre. Ja estem contant els dies per tornar-hi, i seguir donant guerra. No falta res per veure’ns de nou, prepareu-vos per la nostra tornada, perquè junts serem tot un show. 

Gaudiu les vacances i descanseu, no importen les estances si en nosaltres penseu!


dilluns, 1 de febrer del 2016

Primer dia al restaurant!

Vam sortir de la classe d'E.F. i la Isabel. el Víctor, el Wail, la Carla, el Ferrán i jo, vam anar cap la fundació APADIS, per estar una estona allà amb els usuaris xerrant una mica. Com que vam arribar molt d'hora, la Montse, acompanyats d'alguns usuaris d'APADIS, ens van donar la benvinguda amb un gran somriure i vam anar a parlar amb ella i signar uns papers conforme acceptaríem les normes i la puntualitat. 

Després d'un munt de rialles, Al Ferrán, la Isabel i a mi ens va tocar anar al Gato Verde on ens van fer netejar la barra i endreçar la cuina, on el Josep (un home molt simpàtic) on ens van donar un molt bon pastís d'anís per tornar a carregar les piles. Amb una miqueta de música i sense adonar-nos, va ser l'hora de marxar i ens vam acomiadar de tots els usuaris i voluntaris que hi havia allà. Vam tornar cap a la fundació i la Montse es va preguntar com ens havia anat, però en el somriure ja es notava que ens ho havíem passat genial.


Comencem amb estimulació cognitiva

Dimarts 19, l'Alba i jo vam anar per primera vegada a APADIS, a fer l'activitat amb els usuaris. No podíem estar més nervioses..!

Després d'acabar les classes a l'escola, vam dirigint-nos cap a Bellavista per fer un taller d'estimulació cognitiva, que consisteix en fer un seguit d'activitats per reforçar l'atenció, la memòria... Això si, abans d'anar cap allà, vam decidir fer una paradeta a Felicitarium per comprar unes quantes llaminadures.

Seguidament vam anar a l’Associació Apadis i allà la Montse ens va rebre amb els braços ben oberts, com tots els altres voluntaris i voluntàries. Al principi estàvem una mica descol·locades, però al cap d'una estona vam començar a parlar amb les usuaris i ens hi vam sentir molt a gust. Vam acabar l'activitat amb un somriure d'orella a orella.

AVUI VA DE DVDs

Vam entrar a Apadis a les sis en punt. Només entrar, ens vam anar a presentar als usuaris de la fundació, que ens acompanyarien a la primera classe d'informàtica. Estàvem tots molt vergonyosos i no sabíem què dir-nos. A les sis i mitja, va començar informàtica. Cada usuari tenia un nivell en l'ordinador: des dels que només sabien moure el ratolí i amb prou feines escriure, fins als que ja sabien moure's amb facilitat. Fins i tot un tenia un canal de Youtube! Primer de tot, vam aprendre a grabar un DVD amb les cançons que ells havien escollit un dia abans. Després d'això, alguns van anar a escoltar les cançons que els agradaven, i fins hi tot, estaven tan concentrats en la cançó, que no ens feien cas! Per acabar la classe, vam fer una caràtula de DVD que havien gravat i cadascú escollia la que li agradava més. Ha estat una gran experiència i ja tenim ganes que arribi la segona setmana!

divendres, 29 de gener del 2016

Primeres passes a APADIS

Aquell dia, vam sortir de la classe d’Educació Física. Estàvem molt neguitosos, ja que no sabíem si faríem un bon paper en el nostre primer dia i si ens faríem amics ràpidament dels usuaris d’APADIS. 

En arribar, la Montse, la responsable de les activitats de tarda, ens va rebre amb un gran somriure al rostre i tot seguidament vam signar la fitxa de dades personals i l’ autorització conforme havíem entrat al centre de tarda. Ella ens va dividir en dos grups: Al Felicitarium aniria la Carla, en Wail i jo, en Víctor, i al Gato Verde en Ferran, la Isabel i la Nerea. 

En arribar al Felicitarium, no hi havia molta feina, així que ens van explicar tot el que feien i més tard vaig arribar a la conclusió amb en Joan que era una activitat per estimular-los en el món laboral, i nosaltres estàvem allà per parlar i conèixer-nos millor.

Al final de la jornada vaig sortir molt més tranquil, ja sabia què era APADIS, què es feia i no tindria tanta por a fer més activitats com aquesta.

dimarts, 30 de juny del 2015

Qüestió de màgia

N'hi ha que pensen que les casualitats no existeixen, que tot passa per alguna cosa. I a mi m'agrada pensar que és així, que tot el que succeïx té alguna mena de sentit. 

Connexió APADIS va néixer de sobte, d'una forma totalment inesperada, improvisada... I malgrat tot, vam decidir llençar-nos a la piscina, sense saber ben bé si trobaríem aigua o no, I no només vam trobar aigua; també un oceà sencer! I nedar! Déu n'hi do si hem nedat i gaudit de tot plegat.

I és que les millors coses de la vida passen i surten així, sense esperar-les, sense calcular-les, sense preveure absolutament res. Llavors és quan surt la màgia. La màgia d'una gent que estima el que fa, el que toca, i que de sobte creen un globus inmens ple d'alegria, imaginació, i que se n'adonen que la unió fa la força i que tenen molt més d'oferir del que es pensaven.

I del no-res, comencen a descobrir que en la diversitat i en la diferència positiva, conceptes com la felicitat, el somriure, el plor, l'alegria, la tristesa, la igualtat i la lluita reneixen amb un nou sentit per a les seves vides...

Poques coses en la vida poden donar tantes coses en tan poc temps, i Connexió APADIS és una d'elles. I no, no ha nascut per casualitat. Ha nascut per canviar-nos la vida. I és que el secret de tot plegat radica en haver descobert que la igualtat no signficar donar a tothom el mateix, sinó donar a tothom allò que necessita...

Gràcies a tots i totes. Sense vosaltres, res no hauria estat el mateix...

<iframe width="420" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/roMYX2Yosw8?rel=0" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

https://www.youtube.com/watch?v=roMYX2Yosw8