dimarts, 3 de març de 2020

UNA TARDA DE PURPURINA

Uff!!! El cor ens va a mil!!! No sabem si entrar perquè no trobem al nostre company Michael. Després de moltes voltes vam decidir entrar-hi. Un cop a dins l'Angel ens va rebre amb un somriure i ens adonem que el Michael ja hi era! No tenia vergonya! Després d'un mini tour pel centre, tenim el primer contacte amb els usuaris d'Apadis. Amb les cames tremoloses, els nois i noies comencen un interrogatori a meitat del passadís. Aconseguim superar-ho i comencem les presentacions formals.

Quan vam començar a tenir més confiança, ens vam dividir en dos grups per gaudir de les activitats. Les emocions se'ns van barrejar com aquell olor a pastís i a esprai de pintura, ens adonem que els usuaris ens miren amb un somriure d'orella a orella i això ens relaxa una mica. Encara que al principi era tot molt fred, la vergonya i els nervis van anar marxant.

El temps cada cop passa més ràpid i encara ens ho passem més bé amb ells, ens vam passar tota l'estona xerrant, rient, i creant llaços difícils de trencar.

Finalment, el nostre dia s'acaba i comencem a recollir per marxar cap a casa, totalment destruïts després d'aquella muntanya russa d'emocions i moments.

Cap comentari:

Publica un comentari