Fem musicoteràpia!

Va ser espectacular! La Montse, una voluntària, ens va rebre i ens va portar a una sala, on ens vam assentar esperant començar emocionadíssims. Més tard, l’Imma (la directora de l’associació) ens va donar una carpeta amb tot el que faríem durant tot el curs, i els seus correus electrònics per si teníem qualsevol dubte, enviar-los un email. 

A continuació, ens van comunicar que havien passat els reis mags i que nosaltres érem els encarregats d’embolicar els regals i donar-los-hi. Va ser una manera molt divertida de començar la primera sessió que seria una gran tarda per ells i per nosaltres! Vam entrar cadascun amb un regal i els seus rostres, transmetien emoció i felicitat; i ens vam presentar. Després, ens vam asseure intercalats amb ells. 

Una guitarra, un piano, unes panderetes, uns bongos, uns xilòfons... això és el que es van trobar els usuaris d’ APADIS i van quedar bocabadats. Estaven tan emocionats que van començar a tocar els instrument i a preguntar: “com es toca això?” o “com es diu aquest instrument?” I entre la monitora i nosaltres els vam ajudar. 

Aquest va ser el dia esperat! I així vam acabar el primer dia de connexió APADIS.

Perdem la vergonya

El passat dimarts 13 no podia deixar de pensar que per la tarda aniria per primera vegada a APADIS. Sí, tenia deures i altres ocupacions, però vaig dir-me a mi mateixa que amb una mica d’organització tot es podria fer i així va ser.
Vaig arribar allà. Estava nerviosa. Era la primera vegada que mantindria contacte amb els nois i noies d’APADIS! Després de firmar l’entrada al centre vam presentar-nos. I ens van dividir en dos grups per fer les activitats: un feia fitxes i l’altre jugava a gestos. 

Vaig resar per a que no em toqués amb els gestos: se’m dóna tant malament! Els nervis augmentaven, però, finalment, vaig jugar-hi i vaig entendre que no cal tenir vergonya si t’equivoques.

La botigueta: el primer dia

El dia havia arribat. Ens trobàvem a les portes de “La botigueta” amb un únic pensament: “què farem avui?” Uns, segurament, pensaven que no faríem gran cosa i uns altres es començaven a preparar per si queia molta feina. 

Vam entrar i, després de veure un espai desordenat, els monitors van començar a explicar-nos què faríem d’aquí a final de curs. Aspiraven a aconseguir metes ben altes, ja que anàvem a transformar completament la botiga. Molts ja començàvem a pensar com l’anàvem a decorar, però de moment ens havíem de conformar d’escollir el gènere per vendre. 

Vam començar a escollir la roba i d’aquí a poc acabarem per transformar totalment l’entorn, perquè no només sigui un espai de compres, sinó també, un de més social.

El primer dia...

El darrer dia 22 de gener la Carla, la Irene i jo, la Júlia vam començar el projecte Connexió APADIS. Estàvem molt nervioses ja que no coneixíem a ningú, només havíem anat al centre un cop de visita i com que nosaltres ens orientem molt bé, ens vam equivocar de carrer... 

Quan vam arribar-hi, vam pujar les escales que conduïen a la porta d’entrada a aquella fundació que visitaríem cada quinze dies per anar a fer una activitat que substituiria la teràpia amb gossos, ja que encara no es pot realitzar a causa del fred. Aquests gossos són d’una fundació de Llerona i són donants universals de sang, per tant han d’estar ben cuidats i no poden passar fred. 

Vam entrar a la fundació i diverses persones ens miraven amb ulls curiosos. Una voluntària va dir-nos que havíem d’esperar a la Montse, la voluntària responsable del centre de tarda. Quan va arribar, ens vam presentar a tots el usuaris d’APADIS. Vam riure molt, un usuari es pensava que érem doctores! La Montse ens va ensenyar els munts de roba de segona mà que s’havien d’endreçar per edat i sexe. Ens vam quedar bocabadades, hi havia molta, moltíssima roba! Junt amb ella ens vam posar a treballar, anàvem mirant peça per peça per veure si serviria per vendre a la Botigueta. Ens vam trobar de tot i més: roba maca, roba lletja, roba gran, petita, roba trencada... 

Quan va ser l’hora vam plegar, però encara ens queda molta feina a fer, la roba ens està esperant!

Una apassionant tarda a APADIS

El passat dia 20 a APADIS després d’un llarg viatge desde el cole, vam fer informàtica. Quan vam arribar, el primer que van fer és ensenyar-nos les diferents instal·lacións, però principalment la sala d’informàtica. A nosaltres ens van encomenar el deure de recuperar les dades d’ordinadors vells, mentres el Joel ajudava als usuaris d’aquest centre en els diferents problemes que tenien.

Quan vaig acabar em vaig afegir al grup que estaven jugant als vaixells de guerra amb el full de calcul. Després del la intensa batalla ens van deixar temps lliure que vam gastar en navegar per la xarxa.

Primer dia a la llar!

Tinc els nervis a flor de pell! Aquest migdia he estat parlant amb els meus pares sobre APADIS ja que l’Hajar i jo començarem la Llar Pas a Pas.

Són les cinc i estic com un flam, tinc moltíssimes ganes d’anar-hi però tinc dubtes sobre si sabré estar a l’alçada. Arribem allà. Tothom ens rep amb un somriure i la directora de l’associació s’encarrega d’explicar-nos què hem de fer. Mentre esperem a la nostra responsable, ens movem tímides pel passadís i els nois i noies venen a rebre’ns. Tots són molt simpàtics i és més, em contagien la seva emoció de veure gent nova per allà. 

Quan arriba la Montse anem al pis on viuen la Patricia, l’Araceli, l’Albert i l’Arnau. Tant sols hi trobem la Patricia i l’Araceli, que es mostren vergonyoses, tant com nosaltres. Però quan ja portem una estona veient el pis ens adonem de que són totes dues molt afectuoses i que de vergonyoses tenen poc. I l’aventura no ha fet més que començar!