Un dia ple de tecnologia

El primer dia que vam anar a fer de voluntariat a l'assosiació APADIS, estàvem molt nerviosos perquè no sabíem ben bé com serien les classes ni que anàvem a fer però, una vegada allà, la meva companya Paula i jo, l'Ossama estàvem esperant als nostres altres companys, el Max i el Roger, però com semblava que no arribaven vam decidir entrar ja, i per a la nostra sorpresa, ja estaven a dins. L'Ángel ens va saludar i ens va fer una petita explicació de les habitacions que hi havia, després d'això, els usuaris d'APADIS ens van donar una fabulosa benvinguda i llavors vam estar durant una estona fent classe però després, com aquell dia era l'aniversari de dues usuàries, vam fer una espècie de berenar per celebrar el seu l'aniversari, de la Mònica i de l'Eulàlia, dues noies que es portaven molt bé amb nosaltres. També vam estar jugar al futbolin amb ells durant una estona. Aquella dia va ser molt especial perquè va coincidir amb el nostre primer dia a més de que va ser un dia en el que ens vam conèixer. Ens ho vam passar molt bé i esperem tornar un altra vegada!

L'HANDBOL, UNA NOVA EXPERIÈNCIA

El dilluns 13 de gener, comencem connexió APADIS, concretament l’activitat d’handbol. Estem bastant insegurs de si realment ens agradarà l’activitat. Ens dirigim cap al pavelló, però estem tan nerviosos que ens hem perdut.

Arribem 10 minuts tard i un cop allà, coneixem a l’Àlex, l’entrenador, i a tots els nois i noies que fan l’activitat. No sabem què fer, i l’Àlex ens diu de mirar tot l’entrenament i pels pròxims dies portar activitats per poder ajudar-lo. Els usuaris comencen a escalfar i un cop acaben fem dos jocs en els quals intentem buscar diversió: el joc de l’aranya i la cadena que es trenca. Després practiquem els tirs contra un porter i jugades per poder superar el defensa. Deu minuts abans d’acabar fem estiraments i l’entrenador ens explica que aquest equip alguns divendres juga partits contra altres equips.

El primer dia ha estat una experiència diferent, però hem aprés  molt sobre les persones amb discapacitat intel·lectual. Ja tenim ganes del pròxim dilluns!

Nou esport, noves experiències!

Cinc de la tarda. Acabem l'escola emocionats i emocionades perquè comencem la nostra aventura a APADIS. Comencem a caminar en direcció Can Prat, a mesura que ens apropàvem al pavelló els nervis i la incertesa augmentaven. Ens vam perdre per la zona, ja que gairebé no sabíem on estava el pavelló i vam haver de posar el GPS.

Ja véiem el pavelló, eren les 5:35 de la tarda. Vam arribar massa d'hora i vam aprofitar per parlar de tot el que sens passava pel cap. Entrem per la porta i ja els veiem, vam apropar-nos a parlar amb ells encara que al principi estàvem nerviosos, no sabíem com actuar i ens feia vergonya. Parlàvem entre nosaltres, fins que se'ns va apropar una usuària del grup i ens va començar a parlar. Després d'això ens vam obrir una mica més, vam apropar-nos als entrenadors, els quals ens van dir el que havíem de fer. Férem un petit joc per conèixer-nos millor entre els grups. Quan vam acabar ens sentíem molt bé amb nosaltres mateixos pel simple fet d'haver ajudat a fer un esport a persones que realment ho necessitaven i aquells nervis que hi havia al principi a poc a poc van anar desapareixent.

Aquell primer dia va ser el principi d'una nova experiència que continuarà durant un any, un any ple d'aventures noves i inoblidables❤😃.

La nostra primera aventura

El passat dijous 26 de gener, l'Abril, l'Ada, l'Arnau i l'Ainhoa, vam començar la nostra primera sessió d'Apadis. Quan van ser les 17:30, ens vam dirigir tots quatre a la plaça Espanya, a Bellavista; estàvem nerviosos, però a l'hora emocionats. Quan vam arribar ens vam trobar amb els usuaris de l'associació i ens vam presentar.

Vam fer una volta i vam anar a l'hospital per visitar el Felicitarium, una petita botigueta molt acollidora que ells porten on es poden trobar obsequis com bombons, llaminadures, revistes, peluxos... Quan ja tots l'havíem visitat, vam anar cap al barri de Ponent i vam brenar en una petita cafeteria d'allà, vam estar parlant entre tots i totes, i coneixent-nos  més a fons, encara que tots estàvem una mica vergonyosos.

Arribada l'hora, ens vam acomiadar i ens vam anar a casa amb un somriure i una experiència que només feia que començar.

UNA TARDA DE PURPURINA

Uff!!! El cor ens va a mil!!! No sabem si entrar perquè no trobem al nostre company Michael. Després de moltes voltes vam decidir entrar-hi. Un cop a dins l'Angel ens va rebre amb un somriure i ens adonem que el Michael ja hi era! No tenia vergonya! Després d'un mini tour pel centre, tenim el primer contacte amb els usuaris d'Apadis. Amb les cames tremoloses, els nois i noies comencen un interrogatori a meitat del passadís. Aconseguim superar-ho i comencem les presentacions formals.

Quan vam començar a tenir més confiança, ens vam dividir en dos grups per gaudir de les activitats. Les emocions se'ns van barrejar com aquell olor a pastís i a esprai de pintura, ens adonem que els usuaris ens miren amb un somriure d'orella a orella i això ens relaxa una mica. Encara que al principi era tot molt fred, la vergonya i els nervis van anar marxant.

El temps cada cop passa més ràpid i encara ens ho passem més bé amb ells, ens vam passar tota l'estona xerrant, rient, i creant llaços difícils de trencar.

Finalment, el nostre dia s'acaba i comencem a recollir per marxar cap a casa, totalment destruïts després d'aquella muntanya russa d'emocions i moments.

L'últim dia de Handbol

Tot el que hem estat fent ha estat molt emocionant perquè hem conegut a gent nova i persones molt gracioses i maques. Nosaltres hem après molt d'aquesta activitat, perquè aquestes persones són igual a nosaltres. 

El que vam fer l'últim dia que és posar-nos a jugar a Handbol amb persones que no coneixíem, però hem estat jugant molt bé l'últim dia que vam estar allà i ho vam passar molt bé. 

Gràcies per aquesta activitat i per fer amics que no coneixíem. La millor activitat que hem fet. Us estimem i us desitgem moltíssima sort perquè guanyeu la final i quedeu primers amb l'esforç que li poseu al handbol.

Últim dia d'APADIS

El dilluns per la tarda, concretament el dia 27 de maig, va ser per nosaltres un dia molt trist ja que era l'últim dia abans de la festa final d'APADIS.

Vam estar fent un concurs d'informatica. A l'acabar la Irene, una noia molt alegra, ens va donar llaminadures dins d'un pot de vidre i finalment ens vam fer tots junts una foto on estàvem molt contents,  però  amb certa pena perquè no ens tornarem a veure.

.