Tinc els nervis a flor de pell! Aquest migdia he estat parlant amb els meus pares sobre APADIS ja que l’Hajar i jo començarem la Llar Pas a Pas.
Són les cinc i estic com un flam, tinc moltíssimes ganes d’anar-hi però tinc dubtes sobre si sabré estar a l’alçada. Arribem allà. Tothom ens rep amb un somriure i la directora de l’associació s’encarrega d’explicar-nos què hem de fer. Mentre esperem a la nostra responsable, ens movem tímides pel passadís i els nois i noies venen a rebre’ns. Tots són molt simpàtics i és més, em contagien la seva emoció de veure gent nova per allà.
Quan arriba la Montse anem al pis on viuen la Patricia, l’Araceli, l’Albert i l’Arnau. Tant sols hi trobem la Patricia i l’Araceli, que es mostren vergonyoses, tant com nosaltres. Però quan ja portem una estona veient el pis ens adonem de que són totes dues molt afectuoses i que de vergonyoses tenen poc. I l’aventura no ha fet més que començar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada