Tarda de coneixement del cos femení!

Dijous 23 de març de 2023

Després de dues hores d'educació física, per fi podíem dirigir-nos cap a l'Apadis!

El nostre grup conformat per l'Asia, la Shirin i l'Ester, vam haver d'esperar junt amb un altre grup de classe, perquè havíem arribat massa d'hora. Nosaltres teníem d'activitat el programa d'autonomia, els quals estàvem nervioses per les activitats que anàvem a fer. En ser un espai nou, gent nova i una experiència nova, ens sentíem encara més ansioses, però com més temps vam passar allà, les nostres emocions anaven canviant. 

Primer de tot, ens van portar a una gran sala d'ordinadors, on en vam asseure al voltant d'una taula per començar a presentar-nos i d'aquesta manera conèixer-nos entre els usuaris. 

Després l'Ainhoa ens va explicar l'activitat, que consistia en com evoluciona el cos femení, i a partir d'aquí, va començar la nostra aventura! 

En poques paraules, hem pogut viure una nova experiència que mai se'ns oblidarà. Ja en tenim ganes pel pròxim dijous 27 d'abril!

Una tarda gaudint d'informática!

El dimarts 7 de març, el meu company Gabriel i jo vam anar a les instal·lacions d'Apadis a fer informàtica.

Al principi ens sentíem una mica nerviosos els dos, ja que era una experiència totalment nova per nosaltres. Després d'una estona, ja ens vam sentir millor i ja ens estàvem acostumant i vam començar a ensenyar als usuaris d'Apadis el que era la intel·ligència artificial. Per fer això, els hi vam ensenyar que era i com funcionava el ChatGPT i Bing AI. Finalment, vam fer un penjat amb paraules de coses sobre aplicacions.

Per finalitzar aquest post, vull dir que ens ho vam passar molt bé, i encara que vam estar una mica nerviosos, va anar tot molt bé!

La primera experiència en handbol

Quan vam sortir del institut vam anar directament al pavelló on es fa l'entrenament. Allí vam esperar durant una hora ja que no sabíem a quina hora iniciava l'entrenament. També ens vam trobar amb un noi que es amic d'un jugador d'APADIS i ens va explicar a quina hora iniciava l'entrenament, quines persones participen, quins són els entrenadors i a quina hora acaben.Després d'una estona van arribar els jugadors, els entrenadors i un altre grup d'un altre escola.

Primer ens vam presentar. Després ens van explicar que faríem en aquell entreno. Vam escalfar, fer les diferentes activitats i després vam finalitzar amb uns penals.Al finalitzar ens vam despedir.

Al principi no sabíem com reaccionar però després d'una estona vam agafar confiança.

ENTREVISTES AMB ELS USUARIS

A nosaltres ens va tocar monogràfics i vam començar el dilluns 6 de març. El primer mes vam parlar del Periodisme i vam fer una activitat relacionada amb les entrevistes.

Quan vam arribar estàvem força nervioses i ens feia per entrar soles perquè no coneixíem el lloc, però una vegada ja era l'hora i vam entrar ens va tranquil·litzar veure una cara coneguda, l'Axel un alumne de 4t del col·legi L'Estel. Al principi tothom ens va preguntar que qui érem i què fèiem allà, els hi vam explicar una mica i vam esperar que vingués l'Ainhoa. Un cop va arribar l'Ainhoa, ​​abans de començar amb l'activitat ens vam presentar tots per coneixents, després va fer l'explicació sobre l'entrevista amb alguns vídeos d'acompanyament i per últim ens vam separar per grups de quatre amb els quals havíem d'entrevistar algun integrant. En el cas del grup de la Maria Marfil van entrevistar al Pablo, un noi que li agrada molt la música. I en el cas del grup de la Mireia López ella va ser l'entrevistada, que li van fer preguntes de diversos temes.

En acabar l'activitat va venir el nostre professor Joanfer a fer-nos fotos i a veure què tal anàvem, un cop acabada l'activitat el Joanfer i l'Imma ens van preguntar per la nostra primera experiència, pregunta a la qual vam respondre que ens ho havíem passat bé, encarar que el principi va ser incòmoda, ens agradaria tornar.

Una experiència nova

 

El passat 8 de març, el Lucas, La Sabrina i el Robert, anirem a Apadis.

Ens feia molta il·lusió, però al principi vam tenir una mica de vergonya, primer de tot vam conèixer a Ainhoa i a la noia que l'ajudava. Després vam estar esperant que arribis els usuaris, quan van arribar el primer que vam fer va ser conèixer-nos entre tots.

Després d'haver-nos presentat ens dividim en dos grups, d'una banda, hi havia la Sabrina amb l'ajudant de l'Ainhoa, i per l'altra banda hi havia el Lucas, el Robert i l'Ainhoa.

La Sabrina amb els usuaris van estar retallant fotos per a decorar el passadís d'Apadis. El Lucas i jo Robert, vam estar ajudant a retallar unes figures d'uns animals, després trituràvem unes c, per posteriorment posar la figura al foc i per dalt posar les ceres triturades i deixàvem que és fondre i en acabant quan estava sec quedava la figura de l'animal dels colors que posàvem. Finalment, ajudem a retallar unes lletres per a continuació envoltar-les amb unes cordes, que entre totes formaven la paraula "APADIS".

En resum, vam anar agafant confiança i ja no ens feia vergonya i això va fer que poguéssim gaudir molt de la tarda i que tinguem moltes ganes de tornar.

Anècdotes:

- Una de les coses que va passar va ser que l'Oriol li va preguntar al Lucas que si Robert era un noi o una noia, Lucas li va respondre que un noi, i l'usuari va dir que semblava una noia.

NOSALTRES, SILUETES FEMENINES

 El servei comunitari és una activitat que nosaltres, la Maimouna, la Fàtima i l'Anna, vam poder gaudir a partir de la nostra visita a la Fundació APADIS per realitzar amb algunes usuàries un programa d'autonomia.

En arribar, ens van rebre entusiàsticament la monitora, l'Ainhoa, i tres joves, la Mireia, l'Estel i la Marta. A continuació vam conèixer també a totes les altres i a en Abel, va ser un començament tranquil i agradable. Vam començar per presentar-nos entre tots, seguit de l'explicació de la temàtica d'aquell dia, anàvem a aprendre sobre les etapes de la vida de les dones. Al principi totes estàvem bastant tímides, escoltàvem, però no compartíem massa, però en venir l'Imma ens va animar per compartir anècdotes i canvis en el nostre físic, que eren similars per totes. Per aplicar les igualtats i diferències entre nosaltres vam fer dos jocs, un de més mogut que tenia com a objectiu ordenar-nos en fila segons la mida de diferents parts del nostre cos, l'alçada, les mans… Vam concloure la sessió quan vam crear parelles i, entre nosaltres, dibuixàvem les nostres siluetes a uns trossos de paper molt grans. 

En general, ens vam sentir integrades en el grup en tenir aquest contacte i, més tard, parlar amb l'Imma sobre el que havíem viscut. Tot i que sortíem molt felices d'allà i amb ganes de tornar, també vam tenir una experiència pròpia en veure cremar un contenidor accidentalment. Però vam sortir totes sanes gràcies a les habilitats de l'Ainhoa.

UNA TARDA D'HANDBOL!

El passat dijous 9 de març, el Jose, l'Andrés, el Biel, la Mireia i el Nizar vam anar al Complex Poliesportiu de Les Franqueses a entrenar: una tarda d'handbol. 

Teníem moltes ganes de viure l'experiència, i només arribar, vam estar parlant amb molts usuaris sobre futbol, anime, l'handbol... Abans de començar l'entrenament, també vam estar jugant a futbol amb els usuaris; després l'entrenador ens va cridar per iniciar l'escalfament.

Un instant abans, però, ens vam presentar, tots van ser molt amables i tot seguit vam escalfar. Ens vam fer amics de tots, perquè tot i que estàvem una mica cohibits, a poc a poc vam agafar confiança. Això va fer que poguéssim entrenar mentre parlàvem, rèiem... Cada vegada el temps passava més ràpid, i entre tots vam fer una bona tarda!

En resum, la confiança que vam agafar de mica en mica va fer que poguéssim gaudir de la tarda i que no tinguéssim nervis! Volem tornar-hi ja!

ANÈCDOTES 

• En arribar, un dels usuaris venia amb ulleres de bussejar, ja que es pensava que anava a la piscina.
• El Pablo, un altre usuari, va començar a parlar amb un company sobre una sèrie durant 30 min sense parar!
• Al final de l'entrenament ens van demanar si ens podien fitxar a l'equip.

ENS CONVERTIM EN REDACTORS DE NOTÍCIES!!

Al passat dilluns, 20 de març vam assistir a la fundació APADIS per fer una de les activitats de monogràfics.

Al principi estàvem una mica perduts i nerviosos perquè no havíem fet alguna cosa així abans. Un dels nostres companys va socialitzar molt de pressa amb en Pablo que va parlar-li d’anime a diferència de nosaltres que no vam socialitzar fins que va començar l’activitat i ens van distribuir per grups. L’activitat consistia en ajudar als usuaris a escriure una notícia de coses relacionades amb APADIS.

En finalitzar l’activitat, vam acabar molts satisfets amb l’experiència i sense dubtar tornaríem a anar.

Un dia ple de tecnologia

El primer dia que vam anar a fer de voluntariat a l'assosiació APADIS, estàvem molt nerviosos perquè no sabíem ben bé com serien les classes ni que anàvem a fer però, una vegada allà, la meva companya Paula i jo, l'Ossama estàvem esperant als nostres altres companys, el Max i el Roger, però com semblava que no arribaven vam decidir entrar ja, i per a la nostra sorpresa, ja estaven a dins. L'Ángel ens va saludar i ens va fer una petita explicació de les habitacions que hi havia, després d'això, els usuaris d'APADIS ens van donar una fabulosa benvinguda i llavors vam estar durant una estona fent classe però després, com aquell dia era l'aniversari de dues usuàries, vam fer una espècie de berenar per celebrar el seu l'aniversari, de la Mònica i de l'Eulàlia, dues noies que es portaven molt bé amb nosaltres. També vam estar jugar al futbolin amb ells durant una estona. Aquella dia va ser molt especial perquè va coincidir amb el nostre primer dia a més de que va ser un dia en el que ens vam conèixer. Ens ho vam passar molt bé i esperem tornar un altra vegada!

L'HANDBOL, UNA NOVA EXPERIÈNCIA

El dilluns 13 de gener, comencem connexió APADIS, concretament l’activitat d’handbol. Estem bastant insegurs de si realment ens agradarà l’activitat. Ens dirigim cap al pavelló, però estem tan nerviosos que ens hem perdut.

Arribem 10 minuts tard i un cop allà, coneixem a l’Àlex, l’entrenador, i a tots els nois i noies que fan l’activitat. No sabem què fer, i l’Àlex ens diu de mirar tot l’entrenament i pels pròxims dies portar activitats per poder ajudar-lo. Els usuaris comencen a escalfar i un cop acaben fem dos jocs en els quals intentem buscar diversió: el joc de l’aranya i la cadena que es trenca. Després practiquem els tirs contra un porter i jugades per poder superar el defensa. Deu minuts abans d’acabar fem estiraments i l’entrenador ens explica que aquest equip alguns divendres juga partits contra altres equips.

El primer dia ha estat una experiència diferent, però hem aprés  molt sobre les persones amb discapacitat intel·lectual. Ja tenim ganes del pròxim dilluns!

Nou esport, noves experiències!

Cinc de la tarda. Acabem l'escola emocionats i emocionades perquè comencem la nostra aventura a APADIS. Comencem a caminar en direcció Can Prat, a mesura que ens apropàvem al pavelló els nervis i la incertesa augmentaven. Ens vam perdre per la zona, ja que gairebé no sabíem on estava el pavelló i vam haver de posar el GPS.

Ja véiem el pavelló, eren les 5:35 de la tarda. Vam arribar massa d'hora i vam aprofitar per parlar de tot el que sens passava pel cap. Entrem per la porta i ja els veiem, vam apropar-nos a parlar amb ells encara que al principi estàvem nerviosos, no sabíem com actuar i ens feia vergonya. Parlàvem entre nosaltres, fins que se'ns va apropar una usuària del grup i ens va començar a parlar. Després d'això ens vam obrir una mica més, vam apropar-nos als entrenadors, els quals ens van dir el que havíem de fer. Férem un petit joc per conèixer-nos millor entre els grups. Quan vam acabar ens sentíem molt bé amb nosaltres mateixos pel simple fet d'haver ajudat a fer un esport a persones que realment ho necessitaven i aquells nervis que hi havia al principi a poc a poc van anar desapareixent.

Aquell primer dia va ser el principi d'una nova experiència que continuarà durant un any, un any ple d'aventures noves i inoblidables❤😃.

La nostra primera aventura

El passat dijous 26 de gener, l'Abril, l'Ada, l'Arnau i l'Ainhoa, vam començar la nostra primera sessió d'Apadis. Quan van ser les 17:30, ens vam dirigir tots quatre a la plaça Espanya, a Bellavista; estàvem nerviosos, però a l'hora emocionats. Quan vam arribar ens vam trobar amb els usuaris de l'associació i ens vam presentar.

Vam fer una volta i vam anar a l'hospital per visitar el Felicitarium, una petita botigueta molt acollidora que ells porten on es poden trobar obsequis com bombons, llaminadures, revistes, peluxos... Quan ja tots l'havíem visitat, vam anar cap al barri de Ponent i vam brenar en una petita cafeteria d'allà, vam estar parlant entre tots i totes, i coneixent-nos  més a fons, encara que tots estàvem una mica vergonyosos.

Arribada l'hora, ens vam acomiadar i ens vam anar a casa amb un somriure i una experiència que només feia que començar.

UNA TARDA DE PURPURINA

Uff!!! El cor ens va a mil!!! No sabem si entrar perquè no trobem al nostre company Michael. Després de moltes voltes vam decidir entrar-hi. Un cop a dins l'Angel ens va rebre amb un somriure i ens adonem que el Michael ja hi era! No tenia vergonya! Després d'un mini tour pel centre, tenim el primer contacte amb els usuaris d'Apadis. Amb les cames tremoloses, els nois i noies comencen un interrogatori a meitat del passadís. Aconseguim superar-ho i comencem les presentacions formals.

Quan vam començar a tenir més confiança, ens vam dividir en dos grups per gaudir de les activitats. Les emocions se'ns van barrejar com aquell olor a pastís i a esprai de pintura, ens adonem que els usuaris ens miren amb un somriure d'orella a orella i això ens relaxa una mica. Encara que al principi era tot molt fred, la vergonya i els nervis van anar marxant.

El temps cada cop passa més ràpid i encara ens ho passem més bé amb ells, ens vam passar tota l'estona xerrant, rient, i creant llaços difícils de trencar.

Finalment, el nostre dia s'acaba i comencem a recollir per marxar cap a casa, totalment destruïts després d'aquella muntanya russa d'emocions i moments.

L'últim dia de Handbol

Tot el que hem estat fent ha estat molt emocionant perquè hem conegut a gent nova i persones molt gracioses i maques. Nosaltres hem après molt d'aquesta activitat, perquè aquestes persones són igual a nosaltres. 

El que vam fer l'últim dia que és posar-nos a jugar a Handbol amb persones que no coneixíem, però hem estat jugant molt bé l'últim dia que vam estar allà i ho vam passar molt bé. 

Gràcies per aquesta activitat i per fer amics que no coneixíem. La millor activitat que hem fet. Us estimem i us desitgem moltíssima sort perquè guanyeu la final i quedeu primers amb l'esforç que li poseu al handbol.

Últim dia d'APADIS

El dilluns per la tarda, concretament el dia 27 de maig, va ser per nosaltres un dia molt trist ja que era l'últim dia abans de la festa final d'APADIS.

Vam estar fent un concurs d'informatica. A l'acabar la Irene, una noia molt alegra, ens va donar llaminadures dins d'un pot de vidre i finalment ens vam fer tots junts una foto on estàvem molt contents,  però  amb certa pena perquè no ens tornarem a veure.

.

Quina pena, ja marxem!

El passat dijous 30 de maig vam anar al Gato Verde com el nostre últim dia.

Quan vam arribar estàvem molt tristes perquè no volíem que s'acabés, ha estat una experiència nova per nosaltres que ens ha resultat molt agradable. Durant tot el període d'estada, hem realitzat activitats molt diferents però molt divertides cadascuna d'elles, i això ens ha fet crear un sentiment d'agraïment per tot el temps que ens han dedicat i l'atenció que ens han tingut.

En el nostre últim dia, no hi havia molta cosa a fer, per tant ens vam oferir a ajudar en el que fes falta i vam haver de realitzar l'inventari de tots els productes, begudes i aliments que es podien trobar a l'establiment. Va ser una feina molt esgotadora, ja que hi havia  molta quantitat de productes per anotar. Seguidament vam començar a construir un hortet petit per les espècies necessàries per cuinar a la cuina. No teníem cap mena d'eina, però amb una mica d'esforç ho vam aconseguir.

I per últim, ens van fer un petit detall a l'hora de marxar, cadascuna de nosaltres va obtenir un peluix molt cuqui i un pot amb xuxes.

Esperem poder tornar a repetir l'experiència una segona vegada.

Finalitzem el teatre

La nostra experiència a Apadis ha estat molt positiva, perquè hem passat moltes hores amb ells i totes han estat increïbles. Tots els dies que hem passat junts hem compartit diferents moments i riures. Ens ho hem passat molt millor del que pensàvem; hem après que no hem de discriminar a les persones per com són o per com creiem que són, perquè els usuaris d'Apadis son tan capaços com nosaltres.

L'últim dia, quan vam arribar, es van posar molt contents; vam veure una pel·lícula tots junts i menjant crispetes. Abans de marxar ens van donar un regal i ens vam acomiadar amb abraçades.

QUÈ ENS AGRADA D’APADIS?

Ara que ens motivava més anar a Apadis, s'ha acabat. Per què ens motivava anar-hi? Doncs perquè els usuaris eren molt amables, simpàtics, carinyosos, divertits, quan estàvem amb ells ens ho passàvem molt bé, fèiem diverses activitats molt xules... Vam passar molt bons moments amb ells i elles. L’espai sempre estava en condicions, ens tractàvem molt bé i amb molt de respecte. El més important és que són persones molt úniques. També ens van fer veure les coses des d'un altre punt de vista, i hem après a saber relacionar-nos entre nosaltres ja que tots som diferents.

L’últim dia va ser molt divertit, ja que vam fer moltes activitats relacionades amb la comunicació amb gestos i parlant. Un d’ells era el joc del telèfon i un altre era de dibuixar en l’esquena de l’altre i que l’altre l’endevini. Finalment ens van donar llaminadures i ens vam acomiadar de tots i totes emportant-nos una gran experiència.

Apadis, la millor experiència

Apadis ha anat bastant bé, hem passat temps amb els usuaris de cuina i jocs de taula. Els hem ajudat quan ho necessitaven i els hi hem fet companyia. Hem anat els dies que tocaven per poder-los ajudar, però no tots hem anat sempre cada dia que ens tocava. 

Els usuaris d'Apadis són molt divertits, sobretot quan juguem algun joc de taula.

L'últim dia vam fer galetes amb xocolata. A l'últim moment ens van fer un comiat donant-nos un pot ple de llaminadures que també tenia un clauer en forma de cor que posava Apadis, i a part d'aquell detall, també ens van donar unes galetes de xocolata que van fer els usuaris amb una mica de la nostra ajuda, que van quedar molt bones.

En conclusió, tot aquest temps que hem estat a Apadis ens ho hem passat molt bé i ha estat tota una experiència per nosaltres.

Quins nervis!

De camí al Gato Verde discutíem sobre qui parlaria a l'entrar i què diríem. Els nervis ens consumien. 

En arribar ens van oferir berenar, però ja portàvem una taronja. Un dels usuaris ens va portar uns coberts i un plat, per menjar còmodament, però no ho estàvem, ens sentíem observades i vergonyoses, ja que ens miraven mentre menjàvem.

Vam estar esperant que arribés un camió per descarregar, estàvem molt confoses. 

Seguidament vam passar a fer pots de xuxes, i de tant en tant, algunes  queien accidentalment a les nostres boques.

Com no teníem pressa, ens vam quedar una estona més amb ells per ajudar-los a recollir tot. No ens esperàvem aquest tipus d'activitats, però va ser tan divertit i entretingut que l'estància sen's va passar volant.

P.D.: Ens van oferir uns croissants boníssims!